dijous, 29 d’agost del 2013
dimecres, 28 d’agost del 2013
dimarts, 27 d’agost del 2013
Fonaments teòrics de la Pràctica Psicomotriu
Es parteix d'un concepte bàsic, el xiquet/a és un ser global amb uns components: motriu, cognitiu i afectiu que formen l'estructura de la seva persona i es manifesten com una unitat.
Bernard Aucouturier ens parla que l'EXPRESSIVITAT MOTRIU és la manera de ser i estar de cada xiquet/a. Manifesta el plaer de ser el mateix, de construir-se de forma autònoma i de manifestar el plaer de descobrir i de conèixer el món que li envolta. Així, l'expressivitat motriu és la “manera única, original i individual de ser, estar en l'espai, com a conseqüència del funcionament psíquic del xiquet/a."
És una expressió de la història profunda, lligada a les nostres pulsions d'inclinació i de domini a través del cos, de l'espai, del temps, manifestacions aquí i ara”. Té els seus orígens en les experiències més arcaiques de l'existència, en les quals la diferenciació cos-psique encara no està establerta.
Segons Aucouturier, existeixen tres nivells d'expressivitat motriu, a través de la qual els xiquets/es expressen i projecten la seva història profunda:
- SENSACIONS INTERNES DEL COS:lligades al sistema llaberíntic, de les quals depenen les sensacions d'equilibri.
- EXPERIÈNCIES DE PLAER I DISPLAER: imatges i vivències que sorgeixen a partir de la mirada de l'altre.
- APARICIÓ DEL “COM SI”: el joc simbòlic i els jocs sociomotrius.
A partir d´aquest concepte bàsic, Bernard Acouturier ha desenvolupat dues línies de recerca i teorització profundament relacionades entre si i que resulten complementàries:
1.Elaboració d'una teoria que fonamenta la practica psicomotriu en els referents corporals de la dimensió profunda de la persona, és a dir, en referència a la història inconscient formació de la totalitat del cos. El concepte de totalitat del cos es defineix com una unitat de plaer; aquesta unitat de plaer és de l'ordre del no conscient i queda oberta a les projeccions de l'inconscient.
L'experiència vital primària d'aquesta unitat de plaer va a propiciar el naixement del continent psíquic i el nostre psiquisme es mostra al món a través de les nostres accions i manifestacions corporals.
La totalitat corporal es forma sempre en la relació i particularment a partir de la mirada i les experiències globalitzants com el goig.
Però en l'estructuració de la totalitat corporal no tot és de l'ordre del plaer, també hi ha displaer que sorgeix dels sofriments més o menys intensos que es produeixen en el procés d'identificació i separació. Aquests sofriments deixen petjades mnésicas i somàtiques que formen la història inconscient del cos. La intensitat d'aquests sofriments així com els diferents vessants dels mateixos van a donar lloc a diverses problemàtiques: totalitat fragilitzada (alteracions psicomotores, inestabilitat, agressivitat, inhibició etc…) totalitat no estructurada ( psicosi, …)
2.Elaboració d'una pràctica que a partir de la compressió de l'expressivitat del xiquet/a, desenvolupa uns principis d'acció per afavorir la seva maduració. Des d'aquesta línia és necessari analitzar la relació entre psique i soma així com estudiar el terme de maduració des d'un punt de vista global. Aquesta pràctica acull i permet desenvolupar l'expressivitat motriu de les persones respectant la seva unitat psicosomática i posant en joc els seus propis recursos per possibilitar la comunicació i la creació que faciliten la descentració, la conquesta de la imatge de si i la construcció de la identitat.
Està pràctica té la seva especificitat i la seva originalitat en:
-Una fonamentació teòrica
-Uns objectius propis
-Una pedagogia especifica de les sessions
-Una tecnicitat especifica en la pràctica
Què és la psicomotricitat?
EL CONCEPTE DE PSICOMOTRICITAT
L'emoció és tractada com un factor fonamental de l'evolució psicològica dels xiquets/es. Sempre que sigui escoltada, acollida i reconeguda per la psicomotricista es podrà ajudar als processos evolutius de l'emoció, cap a la representació i la paraula que permeti incloure-la en els registres simbòlics sense que desestabilitzin al xiquet/a.
La relació educativa que s'estableix a la sala consisteix a ajudar al xiquet/a a dominar la seua pulsionalitat motriu, carregada d'afectes de plaer, fins a arribar al plaer de l'acció i del llenguatge.
El joc és el mitjà que el xiquet/a utilitza per expressar el seu món intern i el plaer de jugar li permet atenuar les seves angoixes. El xiquet/a juga per desenvolupar les seves capacitats de simbolització, per reassegurar-se i així allunyar-se de la dura realitat de les separacions a les quals està imposat.
Els jocs apareixen espontàniament en la pràctica psicomotriu i tenen una funció preventiva contra l'angoixa perquè són acceptats, acompanyats i compresos per la psicomotricista com una expressió de l'inconscient. Són molt importants dins d'aquesta pràctica els jocs de reaseguració profunda com són els jocs de destrucció, de destrucció simbòlica del material i de l'adult, jocs de plaer sensoriomotor (que afavoreixen les ruptures tòniques per a perdre els límits corporals i recuperar l´unitat), jocs d'aparèixer i desaparèixer, jocs de persecució i d'identificació amb l'agressor (en els quals s'apropia de l'agressor per poder-ho dominar i allunyar).
A través d´aquests jocs el xiquet/a pot alliberar emocions i posar-les en un àrea de joc per poder-se distanciar d'elles.
En la seua dimensió més àmplia és un concepte de desenvolupament psicològic que es refereix a la construcció somatopsíquica de l´ésser humà en relació amb el món exterior. La psicomotricitat testimonia per tant la complexitat de l´èsser humà.
A partir del concepte de psicomotricitat s´han desenvolupat pràctiques diverses, i fins i tot contradictories en les seves aplicacions pedagògiques i terapèutiques.
La línia de Bernard Aucouturier està dins de les pràctiques més expressives que responen a la necessitat d´elaboració d´emocions i representacions inconscients per mitjà de la motricitat i el joc.
D´aquesta manera, les experiències corporals "interactuades" amb el món que li envolta fonamenten el psiquisme, des de les representacions mentals més originàries a les representacions més conscients.
Aquesta dimensió de la psicomotricitat es correspon amb una aproximació filosòfica que s´orienta cap al desenvolupament dels recursos del subjecte i no a pal.liar els simptomes que aquest manifesta. És una pràctica que està inscrita en un corrent psicològic dinàmica i de tipus humanista que intenta arribar a compendre el sentit profund de l´expressivitat motriu en el xiquet/a a partir de l´observació i de la pràctica directa.
És una invitació a comprendre el que expressa el xiquet/a del seu món interior per la via de la motricitat, una invitació a captar el sentit dels seus comportaments.
Així, la Pràctica Psicomotriu Educativa és una manera de realitzar un acompanyament educatiu a través de la via corporal. Va ser creada pel professor Bernard Aucouturier amb la finalitat d'ajudar al xiquet/a en el seu procés de desenvolupament. Està concebuda com un itinerari de maduració que afavoreix el pas de el “plaer d'actuar en plaer de pensar”. Aquesta pràctica permet al xiquet/a reassegurar-se en relació a les seves angoixes.
L'emoció és tractada com un factor fonamental de l'evolució psicològica dels xiquets/es. Sempre que sigui escoltada, acollida i reconeguda per la psicomotricista es podrà ajudar als processos evolutius de l'emoció, cap a la representació i la paraula que permeti incloure-la en els registres simbòlics sense que desestabilitzin al xiquet/a.
La relació educativa que s'estableix a la sala consisteix a ajudar al xiquet/a a dominar la seua pulsionalitat motriu, carregada d'afectes de plaer, fins a arribar al plaer de l'acció i del llenguatge.
Aquest domini es dirigeix sempre cap a un canvi de comportament que ja no li porta a l'excés de pulsionalitat sinó a una major atenció de si i dels altres, així com també al plaer de ser responsable de la seva pròpia acció.
El joc és el mitjà que el xiquet/a utilitza per expressar el seu món intern i el plaer de jugar li permet atenuar les seves angoixes. El xiquet/a juga per desenvolupar les seves capacitats de simbolització, per reassegurar-se i així allunyar-se de la dura realitat de les separacions a les quals està imposat.
Els jocs apareixen espontàniament en la pràctica psicomotriu i tenen una funció preventiva contra l'angoixa perquè són acceptats, acompanyats i compresos per la psicomotricista com una expressió de l'inconscient. Són molt importants dins d'aquesta pràctica els jocs de reaseguració profunda com són els jocs de destrucció, de destrucció simbòlica del material i de l'adult, jocs de plaer sensoriomotor (que afavoreixen les ruptures tòniques per a perdre els límits corporals i recuperar l´unitat), jocs d'aparèixer i desaparèixer, jocs de persecució i d'identificació amb l'agressor (en els quals s'apropia de l'agressor per poder-ho dominar i allunyar).
A través d´aquests jocs el xiquet/a pot alliberar emocions i posar-les en un àrea de joc per poder-se distanciar d'elles.
Frases
"EL NOSTRE PSIQUISME ES MOSTRA AL MÓN A TRAVÉS DE LES NOSTRES ACCIONS I MANIFESTACIONS CORPORALS"
"La
pràctica psicomotriu educativa i preventiva és una pràctica que acompanya les
activitats lúdiques del xiquet/a. Està concebuda com un itinerari de maduració
que afavoreix el pas del plaer d'actuar al plaer de pensar i permet que el xiquet/a s'asseguri enfront de les seves angoixes" Bernard Aucouturier
"Si el xiquet/a viu el plaer de l'acció compartida amb els altres xiquets/es, com saltar, fer equilibri, caure, construir, destruir, això és ja compartir emocions profundes, és ja intercanviar amb els seus companys de joc, participar de les seves iniciatives, és també acceptar el punt de vista de l'altre, els seus projectes i els seus desitjos." Bernard Aucouturier
“En el joc i només en ell, poden el xiquet i l'adult crear i usar tota la seva personalitat. L'individu descobreix la seva persona, només quan es mostra creador" Donald Winnicott
"L'afectivitat és el motor, o el fre, de la intel·ligència" Piaget
"Els jocs dels xiquets/es haurien de considerar-se com els seus actes més seriosos" Montaigne
"La ment està encarnada en el cos... no només en el cervell" Antonio Damasio
“El joc és el treball del xiquet/a, el seu ofici, la seva vida” Pauline Kergomard
“Els xiquets/es ens demanen que els deixem actuar per si mateixos i quan els ajudem més del que necessiten estem posant obstacles en el seu creixement” Maria Montessori
“Per aprendre, per poder tenir “tensió cognitiva” cal tenir “calma afectiva”. Vicenç Arnaiz
“El coneixement d'un mateix no pot entendre's sense el descobriment de l'altre”
"Els arbres no creixen estirant-los de les fulles”
”Crear un ambient que afavoreixi la identitat exigeix crear condicions i procediments en els quals el xiquet/a trobi ajudes per desenvolupar estratègies de construcció del seu aprenentatge” Vincenç Arnaiz
Formació
La ASEFOP (Association Europeenne des Escole de Formation a la Practique Psychomotrice) és una associació que reuneix a totes les escoles i formadors/es que en Europa i Hispanoamèrica estan reconegudes per a la formació de professionals i per a la difusió de la Pràctica Psicomotriu segons les orientacions científiques i pedagògiques del mètode Aucouturier.
Hi ha cursos bàsics, cursos en Pràctica Psicomotriu Educativa i cursos en Pràctica Psicomotriu Terapèutica.
Aquesta formació es caracteritza principalment per una teoria fonamentada en altres autors com Piaget o Freud però també molt pròpia i elaborada per Bernard Aucouturier, un conctacte progressiu amb la realitat de la pràctica i un treball vivencial amb la part de formació personal que permiteix realitzar procés i integrar els coneixents des del propi cos.
Algunes d´aquestes escoles són:
- www.cefopp.org a Madrid
- www.aecassociacio.org a Barcelona
- www.uned.es/ca-bergara/PSICOMO/ESCUELA.htm a Bergara
JugarPensar
Jugar i Pensar és un projecte de Pràctica Psicomotriu Educativa que vaig somniar amb molta il.lusió després d´haver compartit intensament amb les persones en la meua tasca com a educadora, d´haver experimentat els canvis que em suposaren la maternitat i d´haver iniciat un procés formatiu amb molt d´acompanyament vivencial.
La Pràctica Psicomotriu Educativa té l´objectiu d´afavorir la maduració psicològica dels xiquets/es des de la via motriu, l´acció, el cos i el moviment.
Jo treballe per assolir aquesta finalitat en diferents Centres d´Educació Infantil així com en Centres Socials i altres espais educatius que vullguen fer un acompanyament al desenvolupament dels xiquets/es en la seua etapa d´infantil des de la metodologia Aucouturier.
Jo treballe per assolir aquesta finalitat en diferents Centres d´Educació Infantil així com en Centres Socials i altres espais educatius que vullguen fer un acompanyament al desenvolupament dels xiquets/es en la seua etapa d´infantil des de la metodologia Aucouturier.
La meua proposta d´activitat s´ajusta a les característiques maduratives de cada grup-edat així com a les característiques pròpies del context on es realitza la pràctica.
Els grups són reuïts, estan formats per un nombre màxim de:
- 10 xiquets/es per a les edats de 3-5 anys
- 8 xiquets/es per a l´edat de 2 anys
- 6 xiquets/es per a l´edat d´1 any
Els grups són reuïts, estan formats per un nombre màxim de:
- 10 xiquets/es per a les edats de 3-5 anys
- 8 xiquets/es per a l´edat de 2 anys
- 6 xiquets/es per a l´edat d´1 any
S´ofereixen les següents modalitats:
- activitat extraescolar dins o fora de l´horari lectiu.
- activitat familiar en edats molt primerenques.
Subscriure's a:
Comentaris
(
Atom
)
