Aquest text està estret d´un article escrit per Anna Luna (pedagoga, terapeuta psicomotriu, formadora de l´AEC i directora del Centre d´Atenció Primerenca Rella a Barcelona), i publicat a la revista "Cuadernos de Psicomotricidad"
"Sabem que per a l'ésser humà és absolutament necessària la relació amb els altres, i depenent de com s'organitzi en aquesta relació, podrà ser més o menys feliç.
Específic d'aquest primer any serà el descobriment i conquesta del propi cos a partir de les sensacions, que són l'aspecte més bàsic. Encara que en l'inici és de forma inconscient, progressivament les emocions s'aniran vivint i formaran part del desenvolupament a partir de com el xiquet/a anirà configurant la seva individualitat.
Les primeres relacions són l'inici de tota una vida de relació: es trobaran a la base de totes les relacions que posteriorment es viuran.
El xiquet/a té al principi una total dependència de l'adult que li cuida; a mesura que vagi conquistant la seva independència, podrà diferenciar-se de l'altre i per tant, mostrar les seves iniciatives i desitjos, i amb ells la seva capacitat de tolerància a la fustració i de capacitat d'adaptació. Això li portarà a la maduresa que li permetrà convertir-se en un ésser d'acció en la societat.
La relació té a veure almenys amb dues persones. És important que la mare es posicioni davant el seu fill amb el desig d'acompanyar-li en el seu creixement. És determinant l'actitud de la mare, doncs si pren al seu fill com a objecte, és dificil per a aquest xiquet/a evolucionar.
Estem parlant d'estructures que s'organitzen des de les primeres experiències de relació."
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada