Es parteix d'un concepte bàsic, el xiquet/a és un ser global amb uns components: motriu, cognitiu i afectiu que formen l'estructura de la seva persona i es manifesten com una unitat.
Bernard Aucouturier ens parla que l'EXPRESSIVITAT MOTRIU és la manera de ser i estar de cada xiquet/a. Manifesta el plaer de ser el mateix, de construir-se de forma autònoma i de manifestar el plaer de descobrir i de conèixer el món que li envolta. Així, l'expressivitat motriu és la “manera única, original i individual de ser, estar en l'espai, com a conseqüència del funcionament psíquic del xiquet/a."
És una expressió de la història profunda, lligada a les nostres pulsions d'inclinació i de domini a través del cos, de l'espai, del temps, manifestacions aquí i ara”. Té els seus orígens en les experiències més arcaiques de l'existència, en les quals la diferenciació cos-psique encara no està establerta.
Segons Aucouturier, existeixen tres nivells d'expressivitat motriu, a través de la qual els xiquets/es expressen i projecten la seva història profunda:
- SENSACIONS INTERNES DEL COS:lligades al sistema llaberíntic, de les quals depenen les sensacions d'equilibri.
- EXPERIÈNCIES DE PLAER I DISPLAER: imatges i vivències que sorgeixen a partir de la mirada de l'altre.
- APARICIÓ DEL “COM SI”: el joc simbòlic i els jocs sociomotrius.
A partir d´aquest concepte bàsic, Bernard Acouturier ha desenvolupat dues línies de recerca i teorització profundament relacionades entre si i que resulten complementàries:
1.Elaboració d'una teoria que fonamenta la practica psicomotriu en els referents corporals de la dimensió profunda de la persona, és a dir, en referència a la història inconscient formació de la totalitat del cos. El concepte de totalitat del cos es defineix com una unitat de plaer; aquesta unitat de plaer és de l'ordre del no conscient i queda oberta a les projeccions de l'inconscient.
L'experiència vital primària d'aquesta unitat de plaer va a propiciar el naixement del continent psíquic i el nostre psiquisme es mostra al món a través de les nostres accions i manifestacions corporals.
La totalitat corporal es forma sempre en la relació i particularment a partir de la mirada i les experiències globalitzants com el goig.
Però en l'estructuració de la totalitat corporal no tot és de l'ordre del plaer, també hi ha displaer que sorgeix dels sofriments més o menys intensos que es produeixen en el procés d'identificació i separació. Aquests sofriments deixen petjades mnésicas i somàtiques que formen la història inconscient del cos. La intensitat d'aquests sofriments així com els diferents vessants dels mateixos van a donar lloc a diverses problemàtiques: totalitat fragilitzada (alteracions psicomotores, inestabilitat, agressivitat, inhibició etc…) totalitat no estructurada ( psicosi, …)
2.Elaboració d'una pràctica que a partir de la compressió de l'expressivitat del xiquet/a, desenvolupa uns principis d'acció per afavorir la seva maduració. Des d'aquesta línia és necessari analitzar la relació entre psique i soma així com estudiar el terme de maduració des d'un punt de vista global. Aquesta pràctica acull i permet desenvolupar l'expressivitat motriu de les persones respectant la seva unitat psicosomática i posant en joc els seus propis recursos per possibilitar la comunicació i la creació que faciliten la descentració, la conquesta de la imatge de si i la construcció de la identitat.
Està pràctica té la seva especificitat i la seva originalitat en:
-Una fonamentació teòrica
-Uns objectius propis
-Una pedagogia especifica de les sessions
-Una tecnicitat especifica en la pràctica
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada